L'obvietat del món satura qualsevol pretensió de foradar la seva realitat. Però es tracta d'una obvietat tramposa: afirma que vivim en la societat del coneixement i, en canvi, no existeixen idees; inventa modelitzacions virtuals i, no obstant això, no hi ha camins per al pensar; anima a una comunicació permanent i, no obstant això, la comunitat resulta impensable.
M'agradaria posar en primer pla les idees, el pensament i la comunitat. Tenim necessitat de viure i de creure en el que ens fa viure. No és tasca fàcil. No queden vies alternatives o heterodoxes i el recurs a la cultura com a lloc de trobada no té valor quan esborra de les relacions la seva dimensió política, mentre prossegueix l'avanç brutal de l'Estat-guerra sobre el centre de les nostres vides.
Només des d'una actitud avantguardista podem fer front a aquesta realitat. No al·ludeixo a una avantguarda revolucionària, que obri i sostingui un horitzó definitivament allunyat. L'única avantguarda que una poca cosa com jo pot assumir, és la que aspira a desaparèixer, la que sense salvar a ningú ens fa a totes una mica més valentes. Actitud avantguardista significa llavors la defensa d'un pensament crític i experimental, que, sense recórrer a un Fora, clandestí en la superfície de la vida, aconsegueixi trencar aquesta realitat sense límits, atrapada a les presons de l'obvi. Trencar la realitat per a alliberar-la i alliberar-nos.
Interpreto això, doncs, com un dispositiu al servei d'una pràctica crítica i experimental, destinat als qui suporten, sols, aquest consens opressiu; als qui vetllen sense assossec en la foscor d'aquesta llum. No aspiro a canviar el món; només canviar la vida.
Textos y artículos de Pensamiento Autónomo
https://www.lahaine.org/pensamiento.htm |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada