L'actual i estúpida exigència de preparar a l'estudiant per al mercat laboral suposa declarar la fallida de l'ensenyament. Només va servir per a crear subjectes absolutament servils a l'hegemonia del capital.
Schiller estava convençut que no podem arribar a aconseguir la felicitat si no és a través de la bellesa i la llibertat.
Vivim lligats en aparells electrònics que dominen el nostre esdevenir existencial.
Una vida sense humanitats ens lliura a la pobresa afectiva i emocional.
Si ens convertim en esclaus de la productivitat (spoiler, ja ho som), la rendibilitat i utilitat estarem participant d'una complicitat que s'emportés la nostra dignitat. Servils a una barbàrie de nou tipus, mecanitzada.
El coneixement de l'ésser humà no pot estar al servei exclusiu del mercat laboral; ha de fomentar la crítica i l'autonomia.
Thoureau ja es preguntava com fer del guanyar-se la vida (una expressió que avorreixo i detesto) una cosa gloriosa, perquè si no és així és contrari a la vida.
Una vida on només s'aprèn el valor de la utilitat no mereix ser viscuda. Com més s'intenta expulsar de l'educació a les arts, la filosofia, la música i en general, a les humanitats, més les necessitem.
La seva pròpia falta crea si inevitable i urgent necessitat.
Aquesta és la seva força, la seva ineludible vigència.
Serà a través de les humanitats com podrem alliberar-nos de veritat. Mentrestant viurem en una simulació de llibertat.
És preferible morir de fam que perdre la innocència en el procés d'aconseguir aliment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada