divendres, 3 de gener del 2020

Una mirada al futur. Una defensa de les humanitats.

L'actual i estúpida exigència de preparar a l'estudiant per al mercat laboral suposa declarar la fallida de l'ensenyament. Només va servir per a crear subjectes absolutament servils a l'hegemonia del capital. 

Schiller estava convençut que no podem arribar a aconseguir la felicitat si no és a través de la bellesa i la llibertat. 

Vivim lligats en aparells electrònics que dominen el nostre esdevenir existencial. 

Una vida sense humanitats ens lliura a la pobresa afectiva i emocional. 

Si ens convertim en esclaus de la productivitat (spoiler, ja ho som), la rendibilitat i utilitat estarem participant d'una complicitat que s'emportés la nostra dignitat. Servils a una barbàrie de nou tipus, mecanitzada. 

El coneixement de l'ésser humà no pot estar al servei exclusiu del mercat laboral; ha de fomentar la crítica i l'autonomia. 

Thoureau ja es preguntava com fer del guanyar-se la vida (una expressió que avorreixo i detesto) una cosa gloriosa, perquè si no és així és contrari a la vida. 

Una vida on només s'aprèn el valor de la utilitat no mereix ser viscuda. Com més s'intenta expulsar de l'educació a les arts, la filosofia, la música i en general, a les humanitats, més les necessitem. 

La seva pròpia falta crea si inevitable i urgent necessitat. 

Aquesta és la seva força, la seva ineludible vigència. 

Serà a través de les humanitats com podrem alliberar-nos de veritat. Mentrestant viurem en una simulació de llibertat. 



És preferible morir de fam que perdre la innocència en el procés d'aconseguir aliment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada