Una mirada al futur. Una defensa de les humanitats.

L'actual i estúpida exigència de preparar a l'estudiant per al mercat laboral suposa declarar la fallida de l'ensenyament. Només va servir per a crear subjectes absolutament servils a l'hegemonia del capital. 

Schiller estava convençut que no podem arribar a aconseguir la felicitat si no és a través de la bellesa i la llibertat. 

Vivim lligats en aparells electrònics que dominen el nostre esdevenir existencial. 

Una vida sense humanitats ens lliura a la pobresa afectiva i emocional. 

Si ens convertim en esclaus de la productivitat (spoiler, ja ho som), la rendibilitat i utilitat estarem participant d'una complicitat que s'emportés la nostra dignitat. Servils a una barbàrie de nou tipus, mecanitzada. 

El coneixement de l'ésser humà no pot estar al servei exclusiu del mercat laboral; ha de fomentar la crítica i l'autonomia. 

Thoureau ja es preguntava com fer del guanyar-se la vida (una expressió que avorreixo i detesto) una cosa gloriosa, perquè si no és així és contrari a la vida. 

Una vida on només s'aprèn el valor de la utilitat no mereix ser viscuda. Com més s'intenta expulsar de l'educació a les arts, la filosofia, la música i en general, a les humanitats, més les necessitem. 

La seva pròpia falta crea si inevitable i urgent necessitat. 

Aquesta és la seva força, la seva ineludible vigència. 

Serà a través de les humanitats com podrem alliberar-nos de veritat. Mentrestant viurem en una simulació de llibertat. 

És preferible morir de fam que perdre la innocència en el procés d'aconseguir aliment.

El capitalisme està destruint les arts

Només una alternativa socialista pot salvar les nostres arts

La retallada de fons per a les arts i la cultura a tot el món és catastròfica. Tot això es promou amb polítiques de dretes i moviments neoliberals. Aquest moviment comportaria una major asfíxia de les oportunitats de creativitat i cultura en la societat. El capitalisme ha de ser ensenyat la porta si volem que floreixin les arts!

Això no hauria de sorprendre'ns. Al cap i a la fi, el capitalisme és en si mateix i en creativitat. En plena crisi i contrareformes, temes com la música i la filosofia sempre es trobaran a la part inferior de la pila en termes de prioritats. 

Aquestes activitats s'estan convertint en un joc exclusiu per als rics. 

L'assalt general contra les arts és part i part d'anys de negligència i brutal austeritat. 

Les arts no són rendibles per a la classe capitalista, de la mateixa manera que ho són les grans farmàcies i els grans negocis. Fins i tot si les indústries creatives generen milers de milions, l'accés de la classe treballadora a aquestes oportunitats sempre estarà en el fons de la pila. En una època de crisi sense precedents, les arts seran inevitablement una de les primeres víctimes.

L'art abstracte tenia el seu propòsit. Alguns amb tots els moviments d'art que van desafiar les bases tradicionals de l'art durant el canvi de segle. És trist que els dictats del mercat de l'art s'aprofitessin de l'art modern fent-lo perdre el seu significat i en comptes d'això es va convertir en una via de pretensió.

Els artistes abstractes com Hilma af Klimt o Mondrian, estaven lligats a moviments espirituals i l'ús de colors i formes bàsiques era una manera d'arribar a l'espiritualitat, meditacions, algun tipus de creació primal.

Aquest sistema en decadència està sufocant a la indústria i a tots aquells que depenen d'ella per a la seva vida.

Sense una lluita organitzada, les indústries creatives corren el risc de convertir-se en una altra víctima de la crisi del capitalisme.

inferno

 

Irlanda 🍀