dijous, 10 d’agost del 2023

🌠

El que sovint s'espera massa,

l'alegria que es desitja massa

m'atordeix i soc incapaç de sentir-la

quan arriba.

--

M'ha enriquit amb les seves experiències. M'han donat vida. 

La vida m'estava enfonsant. 

Vaig adquirir una fortalesa gràcies a la qual allibero les meves passions i els meus instints sense morir, com abans. 

Una sinceritat de la derrota. Marxar era fàcil. Viure sense un déu és més difícil. 

L'embriaguesa del triomf és major que l'embriaguesa del sacrifici. 

Ja no necessito fer tan per a ocultar l'inutilitat dels meus canvis interns, substituir per a comprendre.

Necessito fer poc però aquest poc m'exigeix un gran esforç. 

--

Asseguda a la nit.

Records de les seves mans, carnoses, les puntes dels seus dits, idealistes.

Com repassen el perfil del meu cos, com enfonsa el seu cap.

Fins que sentí vertigen.

Havia perdut el cap.





--

Dins el meu cap hi ha un centre de control. 

Una tensió de superactivitat, de superexpansió.

El desig d'arribar de nou...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada